Rosat ancestral: No és un vi. És un estat d'ànim.
No és un vi. És un estat d’ànim. Una resposta. Una revolta. Un crit amb els llavis regalimant merlot. Un rosat ancestral que no demana permís per entrar, sinó que travessa la porta amb les espardenyes plenes de pols i el cor ple de vida.
Hi ha dies que no cal entendre-ho tot. Només cal obrir una ampolla d’aquest vi i deixar que l’aire es torni més lleuger. Una copa de Que els bombin és un sopar improvisat un divendres a la nit, és la música que sona massa forta, és el vent fred que et gela la cara quan surts de la discoteca. És aquell punt de felicitat imprudent, on tot podria capgirar-se en qualsevol moment, però, per una vegada, no ens importa gens.
Aquest vi el fan viticultors que no es rendeixen. Pagesos que continuen collint merlot quan les grans cases ja no en volen saber res. Per això té gust de dignitat, de territori, de persistència. Cada ampolla no és mai un plor, sinó un somriure fi.
El color recorda un capvespre d’estiu: rosa viu, atrevit, descarat. En nas, fruita vermella, cítric dolç, caramel de maduixa i aquella olor salvatge de quan corres pels marges. En boca, és viu, fresc, i té una bombolla que no demana perdó per ser com és.
No busca impressionar, busca moure alguna cosa a dins. I ho aconsegueix. No és un vi perfecte —no crec que ho busqui—, però és un vi veritable. I això, ara mateix, val més que res.
Després de conèixer la seva història, podries arribar a pensar que comprant una ampolla d’aquest vi estaries salvant a la pagesia. Potser sí... encara que, al cap de poc, t'adonaries que ets tu qui estava perdut i els pagesos, un cop més, qui ens han tornat a salvar.
Que els bombin. I llarga vida als qui fan vi amb ànima!
El trobaràs a Bodega Penedès (rambla de Nostra Senyora, 3), Inzolia (carrer de la Palma, 21) i La Central (Carrer de la Múnia, 26).